Insistirem en abraçades, i guanyarem.

Qui ens ho havia de dir, que durant un temps hauríem de romandre exclosos de l'aire lliure dintre les llars, essent humans que mantenen distàncies a contracors amb altres humans, allunyant-nos de la persona simptomàtica que hi ha al costat, quan el que necessita potser és la nostra ajuda. Tot això, atemorits a què ens contagiï aquest petit entremaliat que fa de les d'ell en els fràgils organismes, i que afecta, arribant inclús al final d'aquesta vida a aquells qui van faltats de forces en aquesta batalla.

Hem après que davant del temps i els anys hom no pot fer res, és cert, i queda clar, que durant la vida ens hem de cuidar, no només per estar bé en el present, sinó per gaudir d'un temps futur, on els records, els petits passejos, i alguna partida de cartes seran la nostra millor arma en el tram final.

És per això mateix, és essencial i transcendent que quan tot això acabi continuem el nostre camí sense por, que aquest aïllament carnal no perduri en els nostres dies ni sigui secular en la forma de cohabitar de les pròximes generacions d'aquest planeta. No podem deixar de banda la nostra condició animal, com són els fets d'encaixar amistosa o misteriosament les mans, els cossos suats, les ganes de menjar-nos a petons, de gaudir dels actes més íntims i estimar qui vulguem de la manera que vulguem. Això no ho podem perdre.

Per això, passat aquest temps tan buit, humana i carnalment parlant, hem d'insistir en abraçades, hem d'ajudar-nos a perdre la por que vindrà, a recuperar aquesta condició humana que ens és innegablement innata, no la podem rebutjar, perquè estaríem donant l'esquena a una part de nosaltres i no ens ho podem permetre, perquè durant aquest temps ja s'han interposat enmig de les relacions humanes les noves tecnologies, el corrent individualista, la falta de conciliació sociolaboral, idees sociopolítiques i molts altres factors que ens han allunyat els uns dels altres, i ara l'últim que hem de perdre és la confiança, per això no podem deixar que aquesta por que s'està instaurant entre nosaltres guanyi la partida.

Esperarem creativa i pacientment als nostres nius, covarem idees i desig per retrobar-nos, i quan sigui el moment sortirem ansiosa i conscientment als carrers, recordarem i aprendrem la lliçó pels qui s'han quedat en aquest camí; i llavors, insistirem amb abraçades, i guanyarem!